Solitud. Novembre ha caigut com les fulles dels arbres en una tardor molt llunyana i borrosa. Ara més que mai el cor esta gelat, congelat, hivernant, com tot l'any. La solitud m'envolta i no tinc res amb que protegir-me, serà que sóc com el fred.
No vull. No vull imaginar. Imaginar amb el nostre planeta, el nostre planeta blau, ben lluny d'aquí. On la neu no para de caure i em pinta els cabells de blanc. On el fred ens espía com una rata. Les postes de sol son eternes allà, en el nostre planeta blau, blau i lluny, lluny d'aquí.
Som dos ànimes perdudes, sense destí, que comparteixen la soledat. Vivim en el nostre planeta blau, ben lluny i ben blau.
La nit cau en tempesta i ens convertim en dos nàufrags en mig d'un mar gris.
No vull imaginar. Imaginar amb el nostre planeta, el nostre planeta blau, ben lluny d'aquí. No vull imaginar perquè ja no hi ets. No sé perqué peró els calfreds que em recòrren el cos em recorden a tu.
Les mans i els llavis blaus i tallats del fred i l'únic que m'escalfa és el fum del cigarret en mig d'un matí de desembre.
14 crujidos:
m'agrada:)
soc una principiant en tot això del blog, però et segeixo.
peto!
Uau! Siiii! M'encanta el vermell i m'encanta en Carlos Ruiz Zafón!
Vidrieres? Mm.. jaja ni idea. Em quedo amb que vius a Girona :)
M'agrada que t'agradi, ami m'agrada el que escrius també. (Tot i que no sé perquè has dit allò de les pigues... no tinc pigues, jaja).
Et segueixo lleginnnnt! Unpetó!
m'agrades molt!!
M'agrada molt el teu blog! un petóo
- Alexxander.
si, i ami sempre em passe que quan ariba l´hibern em fa recordar més amb ell...
No m´agrada el fred, peo sí el seu record
jo, mira que me gusta tu blog, y leo cada una de tus publicaciones, pero no entiendo ni papa de catalan... jajaja la proxima vez adjunta una traduccion o algo y asi me entero
sigue escribiendo tan maravillosamente bien
=)
Joaq
Jo també faig l'humanístic! Llatí, història de l'art, literatura... pfkaeogjpogueagiuncd.
És força estressant xd t'envio un correu per aqui i et deixo el msn:) (si men surto..) unpeeeetó!
ok. no en sé jaja lauraa.46@hotmail.com
Jo també vuig anar a un plantea blau, ben lluny d'aquí.
Un peto :)
aunque en esta entrada no entienda nada, he leido las anteriores y quiero decirte que me encanta como escribes :)
Entiendo poco, muy poco.
Sólo frases sueltas :/
Magrada com escrius. A mi també m'agradaria fugir a un planeta ben blau i ben lluny d'aquí.
Un petó molt gran.
Pues pasate a un planeta rojo...yo lo hago en muchas ocasiones...
Saludos d la chica...marciana.
Tuve q traducir,jeje, menos mal q existe el google y sus herramientas ;)
En estos días, siempre pedimos y prometemos... pues entonces que cada deseo sea una flor, cada dolor una estrella y cada lágrima una sonrisa.
Mis mejores deseos de armonía y paz interior.
MentesSueltas
Publicar un comentario
Y dime, ¿que sientes?