miércoles, 2 de diciembre de 2009

Un matí de desembre

Solitud. Novembre ha caigut com les fulles dels arbres en una tardor molt llunyana i borrosa. Ara més que mai el cor esta gelat, congelat, hivernant, com tot l'any. La solitud m'envolta i no tinc res amb que protegir-me, serà que sóc com el fred.
No vull. No vull imaginar. Imaginar amb el nostre planeta, el nostre planeta blau, ben lluny d'aquí. On la neu no para de caure i em pinta els cabells de blanc. On el fred ens espía com una rata. Les postes de sol son eternes allà, en el nostre planeta blau, blau i lluny, lluny d'aquí.
Som dos ànimes perdudes, sense destí, que comparteixen la soledat. Vivim en el nostre planeta blau, ben lluny i ben blau.
La nit cau en tempesta i ens convertim en dos nàufrags en mig d'un mar gris.
No vull imaginar. Imaginar amb el nostre planeta, el nostre planeta blau, ben lluny d'aquí. No vull imaginar perquè ja no hi ets. No sé perqué peró els calfreds que em recòrren el cos em recorden a tu.
Les mans i els llavis blaus i tallats del fred i l'únic que m'escalfa és el fum del cigarret en mig d'un matí de desembre.

14 crujidos:

Enrojecerse dijo...

m'agrada:)
soc una principiant en tot això del blog, però et segeixo.
peto!

Enrojecerse dijo...

Uau! Siiii! M'encanta el vermell i m'encanta en Carlos Ruiz Zafón!
Vidrieres? Mm.. jaja ni idea. Em quedo amb que vius a Girona :)
M'agrada que t'agradi, ami m'agrada el que escrius també. (Tot i que no sé perquè has dit allò de les pigues... no tinc pigues, jaja).

Et segueixo lleginnnnt! Unpetó!

Laia Chic dijo...

m'agrades molt!!

Unknown dijo...

M'agrada molt el teu blog! un petóo


- Alexxander.

Diario de nuestros pensamientos dijo...

si, i ami sempre em passe que quan ariba l´hibern em fa recordar més amb ell...

No m´agrada el fred, peo sí el seu record

Anónimo dijo...

jo, mira que me gusta tu blog, y leo cada una de tus publicaciones, pero no entiendo ni papa de catalan... jajaja la proxima vez adjunta una traduccion o algo y asi me entero
sigue escribiendo tan maravillosamente bien
=)
Joaq

Enrojecerse dijo...

Jo també faig l'humanístic! Llatí, història de l'art, literatura... pfkaeogjpogueagiuncd.
És força estressant xd t'envio un correu per aqui i et deixo el msn:) (si men surto..) unpeeeetó!

Enrojecerse dijo...

ok. no en sé jaja lauraa.46@hotmail.com

La niña de las palabras dulces dijo...

Jo també vuig anar a un plantea blau, ben lluny d'aquí.
Un peto :)

Palm dijo...

aunque en esta entrada no entienda nada, he leido las anteriores y quiero decirte que me encanta como escribes :)

Anónimo dijo...

Entiendo poco, muy poco.
Sólo frases sueltas :/

rosa dijo...

Magrada com escrius. A mi també m'agradaria fugir a un planeta ben blau i ben lluny d'aquí.

Un petó molt gran.

Isabel de León dijo...

Pues pasate a un planeta rojo...yo lo hago en muchas ocasiones...

Saludos d la chica...marciana.

Tuve q traducir,jeje, menos mal q existe el google y sus herramientas ;)

MentesSueltas dijo...

En estos días, siempre pedimos y prometemos... pues entonces que cada deseo sea una flor, cada dolor una estrella y cada lágrima una sonrisa.

Mis mejores deseos de armonía y paz interior.

MentesSueltas

Publicar un comentario

Y dime, ¿que sientes?


Tienen las manos frías...

Los textos de este blog son míos así que por favor respétame y no copies. Gracias.
Todos los derechos reservados © 2010 Alba Aguilera
MyFreeCopyright.com Registered & Protected
Creative Commons License

Modified by Blogger Tutorial

La chica de las manos frías ©Template Nice Blue. Modified by Indian Monsters. Original created by http://ourblogtemplates.com

TOP